|
|
|||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||||||||||||
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
A moltes zones de la Terra, no solament on hi ha veritables estacions, sinó on hi ha una estacionalitat provocada per la successió de períodes, càlids i freds, secs i humits..., hi ha una resposta de l'activitat dels éssers vius (floració, migració, reproducció...) que té a veure amb els canvis estacionals (especialment pel què fa a la temperatura i precipitació) que passen al medi físic de l'ecosistema.
Després d'un hivern bastant suau arriba el desglaç Al gràfic del costat hi representem els sis hiverns més càlids i els sis més freds, a Barruera, a la vall de Boí (cota 1090). Les barres indiquen la temperatura mitjana dels hiverns. En verd la mitjana general. |
Si els éssers vius tenen una vida curta es produeixen fluctuacions en les poblacions, amb màxims en les èpoques favorables. Si la vida és llarga hi ha una gran adaptació en l'activitat. També es genera competència amb altres espècies i fins i tot dins de la mateixa espècie. La fenologia estudia tots aquests fenòmens, fins i tot d'una manera quantitativa.
|
||
|
|
L'hivern d'enguany (és a dir, els 89 dies que van del 22/12/06 al 21/03/07) ha estat més càlid que l'hivern mitjà, el 17è començant pel de 1990, que és el més calid de la sèrie. A la zona subalpina, especialment a dins del Parc Nacional, hi ha hagut una moderada acumulació de neu enguany, especialment als fons de les valls, portada sovint pels vents i molt especialment per la gran nevada de finals de març, ja fora de l'hivern. Les abundoses precipitacions de primavera, han estat en forma de neu de la cota 2000 per amunt. Les precipitacions hivernals a la cota 1090 (Barruera). En verd la mitjana general. A la cota del planell de St Esperit a Aigüestortes les precipitacions han estat més copioses encara i totes en forma de neu. |
||
|
La imatge correspon al riu de St Nicolau a la sortida del planell de Sant Esperit al Parc Nacional (cota 1800) a finals de febrer. Cabal del riu (per sota de la neu) d'uns 40 l/seg
|
Imatge del mateix lloc a primers de maig. El cabal del riu és d'uns 4 m3/seg |
||
|
Des de finals de març deixa d'acumular-se neu (exceptuant els llocs més enlairats i més obacs). |
La fosa de les neus s'accelera a finals d'abril i el màxim, en un any normal, es dóna a primers de juny. |
|
|
|
|
||
|
|
||
|
El cabal màxim dels riuets que vessen les seves aigües a la Noguera de Tor té lloc al maig i al juny, com es pot observar al gràfic que correspon a l'aforador de Llesp, uns 20 km al sud de les fons del riu. El gràfic representa les mitjanes obtingudes amb les dades existents des de la construcció de la central de Llesp. |
|||
|
Imatges de l'estany Llong i del coll del Portarró. Les imatges corresponen, d'esquerra a dreta i de dalt a baix: finals de febrer (1), finals de març (2), mitjans d'abril (3), primers de maig (4) i finals de maig (5).
|
|
|
|
Petjades d'un ungulat (un porc senglar), damunt. Una guineu, a dalt a la dreta. Restes de les galeries construïdes sota la neu per petits rosegadors que queden aparents després de la fosa. |
|
Quan el blanc tapís es fon... Seria un error creure que la fosa de l'extens mantell blanc hivernal, modelat pels vents i en el que sovint hi deixen els seus rastres els animals que resten actius durant l'hivern, "queda lliure" per a una esporàdica ocupació de l'espai. La immensa majoria de les espècies vegetals aquí són perennes i, sota la neu, on han estat protegides, ja comencen a desenvolupar les seves gemes abans de la fosa general. Les pastures es perpetuen i la seva semblança amb els anys anteriors és admirable.
|
|
|
El safrà de muntanya és la primera en florir. El bulbs i les primeres fulles es desenvolupen sota la neu.
|
||
|
Una vistositat efímera entre el blanc i el verd |
|||
|
|
|
En la curta primavera que es va estenent des dels 1700 m d'alçària fins als cims més enlairats, a les pastures es poden observar una munió de plantes que destaquen en l'encara verd esgrogueït que resta en fondre's la neu. A banda del safrà de muntanya omnipresent, en són exemples la gagea, les gencianes, la flor de pastor i els miosotis. |
|
|
|
|
|
|
|
Als llocs humits i a primers de maig es poden observar les rares soldanel·les, de floració molt efímera
|
En aquests llocs humits, les granotes fan les seves postes d'ous a les aigües més tranquil·les
|
Enguany la primera posta
d'ous de la granota pirinenca al planell de St. Esperit (cota
1800) vàrem observar-la el 28 d'abril
|
La ajuga piramidal és també molt efímera als llocs humits
|
|
I les Plantes
llenyoses?
Algunes plantes llenyoses s'estenen des de les zones més baixes (850 m) fins ben a l'interior d'Aigüestortes. Avellaners, trèmols, ginebrons, freixes i fins i tot el boix. Aquí floreixen més tard que a baix |
|
L'avellaner arriba fins als 1900 m als llocs més assolellats de la zona d'Aigüestortes. També aquí és la primera en florir. Enguany ho ha fet a mitjans d'abril, amb les pastures ocupades encara per la neu Els gatells masculins del bedoll recorden els de l'avellaner (són de la mateixa família) |
|
|
De les llenyoses genuïnament subalpines el tintorell és la primera en florir, coincidint amb el safrà de muntanya (finals d'abril). Entre las darreres (primers de juny) hi tenim el neret, anomenada boixeriga a l'Alta Ribagorça, i el saüc racemós |
|
 |
 |
